Comunitat hereditària

En aquest cas, una senyora va deixar un poder especial a dues persones per gestionar els seus béns i comptes bancaris en vida. Aquestes persones van fer molts moviments de diners, retirant efectiu i fent transferències per més de 600.000 euros, majoritàriament per donar a ONG o pagar despeses personals i domèstiques de la persona difunta.

Quan la senyora va morir i es va fer la partició de l'herència, un dels hereus va considerar que algunes disposicions dels apoderats havien superat les seves atribucions, així que va reclamar judicialment, en nom de tots els hereus, que els apoderats rendissin comptes i reintegrassin els diners que podrien haver-se tret de manera indeguda.

En primera instància, el jutge va considerar que, com l'herència ja estava partida i adjudicada, només podia reclamar pel que li corresponia i no per la totalitat dels hereus. No obstant això, l'Audiència Provincial (AP) va pensar diferent, ja que, si hi havia quantitats o crèdits que no s'havien tingut en compte en la partició, la comunitat hereditària continuava existint respecte a aquests béns no repartits. Per això, qualsevol hereu pot reclamar en benefici de tots perquè, en cas de guanyar la demanda, aquests diners es reparteixin després adequadament entre tots.

En analitzar el fons, l'AP va veure que la majoria de les transferències sí que estaven justificades (donacions i despeses personals de la causant), però que n'hi havia d'altres (com una transferència de gairebé 200.000 euros a un dels apoderats i una altra de 15.000 euros per a unes obres) la justificació de les quals no va quedar acreditada. Per això, obliga els apoderats a retornar aquestes quantitats a l'herència amb els seus interessos.