Expropiació forçosa

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas interessant sobre l'expropiació forçosa de terrenys destinats a serveis públics quan finalment l'Administració no porta a terme les obres ni implanta els serveis pels quals es va produir l'expropiació.

Tot va començar quan una persona a qui li havien expropiat un terreny, que s'havia d'utilitzar per a alguna cosa pública segons el pla urbanístic, va demanar que aquest terreny li fos retornat, és a dir, que se li reconegués el dret de reversió. Al principi, ho va intentar basant-se en la legislació urbanística, però la seva petició va ser rebutjada perquè, tot i que l'ús del terreny s'havia modificat, continuava sent un ús públic per a dotació (per exemple, una zona verda o escola), així que no era procedent retornar-li el terreny.

En aquest segon intent, la persona va canviar d'argument i va plantejar la reversió argumentant que l'Administració no havia fet l'obra ni el servei públic pel qual es va expropiar el terreny, recolzant-se en la Llei d'Expropiació Forçosa.

Tant el jutjat com el tribunal superior van dir que no, però el TS els ha donat la raó. Explica que, generalment, la llei urbanística és la que s'ha d'aplicar primer, però si hi ha buits legals, es pot recórrer a la Llei d'Expropiació Forçosa de forma supletòria. Així, quan l'Administració passa

Tant el jutjat com el tribunal superior van dir que no, però el TS els ha donat la raó. Explica que, generalment, la llei urbanística és la que s'ha d'aplicar primerament, però si hi ha buits legals, es pot recórrer a la Llei d'Expropiació Forçosa de forma supletòria. Així, quan transcorren més de cinc anys sense que l'Administració faci res amb el terreny expropiat per a ús públic, s'ha de reconèixer el dret de reversió i retornar el terreny al seu antic propietari. Això evita que l'Administració es quedi amb terrenys expropiats sense complir la finalitat pública que va justificar prendre'ls als seus propietaris.