Fideïcomís de residu

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas sobre un tipus especial d'herència anomenat fideïcomís de residu, és a dir, quan una persona (el testador) deixa els seus béns a algú (la fiduciària; en aquest cas, la seva esposa), però amb la condició que, quan aquesta mori, la resta passi a altres hereus (els fideïcomissaris; en aquest cas, els germans del difunt).

El conflicte va néixer perquè l'esposa, un cop mort el seu marit, va vendre un immoble i va obrir diversos dipòsits bancaris amb els diners, però mai va arribar a repartir o liquidar aquests diners tal com marca la llei per a les herències amb guanys. Quan ella també va morir, els germans van reclamar la meitat del valor de l'immoble i d'aquests diners dels bancs, considerant que realment havia de formar part del fideïcomís i que la vídua havia fet un ús indegut del patrimoni.

Les discussions legals es van centrar en fins a on arribaven les facultats de la vídua com a fiduciària, és a dir, si podia disposar lliurement dels béns o només podia fer-ne ús sota certes condicions. El TS ha deixat clar que, tot i que el testament permetia disposar dels béns, això s'entén únicament per a actes "a títol onerós" (per exemple, vendre l'immoble i gastar el seu preu en necessitats raonables de l'esposa), però no per regalar o donar aquests béns sense més ni més. A més, si, després de la venda, els diners no es van gastar, la part que va quedar sense usar havia de passar directament als fideïcomissaris.

A més, respecte als dipòsits bancaris oberts després de la mort del marit, no s'ha demostrat que els diners eren només de la vídua i no es va liquidar la societat de guanys; cal presumir que eren béns de guanys i, per tant, almenys la meitat havia de passar també als germans com a part del fideïcomís.