Guarda i custòdia

El Tribunal Suprem (TS) ha revocat una decisió que treia la custòdia compartida a favor de la custòdia exclusiva de la mare, després que no s'oferís una motivació clara ni s'escoltés l'opinió del fill, que en aquell moment ja tenia tretze anys.

La història comença amb un divorci en el qual la principal lluita de la parella era qui es quedava amb la custòdia del fill. En un primer moment, el jutge va atorgar la custòdia compartida després de valorar que tots dos pares tenien horaris compatibles, vivien prop del col·legi i cap d'ells tenia problemes per exercir el seu paper. A més, entre els progenitors hi havia un nivell de comunicació adequat.

No obstant això, gairebé tres anys després, l'Audiència Provincial va canviar de criteri i va concedir la custòdia en exclusiva a la mare, basant-se sobretot en el fet que, durant les mesures provisionals, havia estat ella qui havia cuidat el menor i en alguns incompliments del pare. El sorprenent és que el tribunal no va considerar necessari escoltar el menor, tot i que ja tenia prou edat i que la llei exigeix escoltar els fills en decisions que els afecten tant.

El pare va recórrer al TS perquè, segons ell, no s'estava donant importància al benestar del fill, no s'estaven valorant correctament els factors previs i s'havien basat en justificacions antigues. El TS li ha donat la raó, ja que no s'ha explicat per què el canvi és millor per al menor ni s'han provat els incompliments del pare. I, sobretot, no s'ha escoltat al nen, la qual cosa és fonamental a aquesta edat segons la llei i la mateixa jurisprudència.

Per tot això, el TS ordena repetir el procés, escoltant primer al menor i motivant bé qualsevol decisió que es prengui, recordant que el principal ha de ser sempre l'interès del nen.